1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
Volien un món amb edificis, ciutats, pobles. No volien que fos tant important la muntanya. Però la gent que en la seva religió adorava la mutanya per sobre de moltes coses no els semblava bé.
També volien poder polític, per què si no hi ha poder polític no es pot construir una cultura normal. Volien una vida política i de institucions.
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
A obres modernistes, eren aquelles que tenian molt venerades les muntanyes.
S'anomena naturalisme.
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?
Presentava una muntanya natural amb les seves allaus i tot, que per els homes era el millor, però quan havien de lluitar contra ella no els feia tanta gràcia.
Els noucentistes no volien que fos així, volien dominar ells la muntanya no que ella els dominés a ells. Volien una muntanya amb arquitectura i camins formats per l'home.
divendres, 26 de febrer del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
Ex. 2 p. 97
2.- Indica les errades (tipogràfiques, de puntuació i d'expressió) que observis en aquest fragment d'un treball sobre Antoni Gaudí
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852- Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d'arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del món eclesiàstic i de la burgesia que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l'industrial Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.
D'entre les seves nombroses obres podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d'Astotga (1887-94),El Col·legi de les Teresianes(1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma, de can Batlló, l'església de la Colònia Güell, Can Milà (la Pedrera) entre d'altres. A partir del 1918 va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava de genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852- Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d'arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del món eclesiàstic i de la burgesia que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l'industrial Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.
D'entre les seves nombroses obres podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d'Astotga (1887-94),El Col·legi de les Teresianes(1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma, de can Batlló, l'església de la Colònia Güell, Can Milà (la Pedrera) entre d'altres. A partir del 1918 va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava de genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
